Benestar dels gossos de trineu

No hauria de sorprendre a ningú saber que la relació de la societat amb els animals està canviant. El 2011 el jurament professional de l’Associació Americana de Veterinaris (AVMA) va ser modificat per incloure el benestar animal. El 2007 l’AVMA va iniciar el procés per reconèixer el Benestar Animal com un nou organisme especialitzat de la Junta. La pàgina web del Col·legi Americà de Benestar Animal (ACAW) ho defineix millor:

“Garantir el benestar animal s’ha reconegut intuïtivament com a objectiu crític de la pràctica veterinària des dels seus inicis. No obstant això, durant els últims vint anys, el benestar animal s’ha expandit exponencialment com una disciplina diferent de la pràctica veterinària. En reconeixement d’aquesta ampliació de coneixement, l’ACAW considera que és hora d’oferir entrenament avançat en benestar animal, educació i certificació de la Junta per garantir que la professió veterinària segueixi sent la guia per fomentar el coneixement sobre benestar animal per al públic i la professió”.

¿Què significa això per als esports amb gossos, i específicament per a la comunitat de les carreres amb gossos de trineu? Crec que significa que ara és el moment de tornar a avaluar, actualitzar i documentar com nosaltres, els veterinaris especialistes en gossos de trineu, advoquem per la salut i el benestar dels atletes canins en la comunitat del múixing i específicament durant les carreres, i fer-ho de forma seriosa. Com a organització internacional, tenim una oportunitat única per involucrar a professionals veterinaris amb gran experiència en l’assistència als gossos de trineu. Com a veterinaris experts és important que usem l’evidència empírica i els valors normatius de la comunitat del múixing per identificar què significa el benestar per als gossos de trineu. I, específicament, en com aquesta informació col·lectiva es tradueix en directrius i regles de carrera, inclosa la forma en què es fa la cursa (per exemple, el nombre obligatori de controls veterinaris o quant temps de descans es requereix). Portar als atletes canins fins a límits físics i emocionals pot ser part de l’estratègia per guanyar una cursa, però no a costa del seu benestar individual i el dany que implica per a la comunitat del múixing quan es prenen males decisions.

El que té de bo el benestar animal és que s’està tractant de forma organitzada, amb evidència empírica de donar suport a les millores. L’aspecte més complicat en relació al benestar animal és que la definició és vaga. És necessari que hi hagi directrius clares per quan un veterinari determini que el benestar d’un gos de trineu ja no és adequat per continuar la carrera. Podria ser fins i tot més important determinar com garantir que les carreres siguin organitzades de manera que posin en relleu el millor dels atletes canins però minimitzant els paràmetres negatius de salut i benestar dels gossos participants.

“Portar als atletes canins fins a límits físics i emocionals podrà ser part de l’estratègia per guanyar una carrera, però no a costa del seu benestar”

Hi ha moltes preguntes a tenir en compte. Com promovem aquestes recomanacions per beneficiar als atletes canins? I potser encara més important per als gossos: com s’apliquen aquestes directrius i què passa si hi ha evidència física de disminució de la salut física i emocional? Si aquesta disminució solament és temporal a causa de les condicions de la carrera, ¿això eximeix a la professió veterinària de la seva responsabilitat de garantir que no torni a succeir?

He escoltat a més d’un veterinari dir que no som policies. Som professionals formats en ciències veterinàries. Dit això, depenent de l’Estat, existeixen requisits d’informes obligatoris com a part de la nostra responsabilitat veterinària. Fins i tot en el transcurs d’una carrera, el Cap de Cursa pot tenir l’autoritat legal o no per decidir què es considera benestar inacceptable. Però no oblidem que la societat confia en la nostra professió per decidir què és el moral i èticament ‘correcte’ quan es tracta del benestar dels animals. Si es perd aquesta confiança, serà molt difícil recuperar-la en el futur. El mantra tradicional del maneig d’animals és: “cuidem dels animals i els animals cuiden de nosaltres”. Com va dir el filòsof Bernie Rollin, el dia en què la nomenclatura va canviar de zootècnia a ciència animal no va ser un bon dia per als animals. Es va eliminar la relació humana amb els animals -que es pot dir que és la raó per la qual la gent té i gaudeix treballant amb ells- i la va relegar a una qüestió de números. Em consta que molts múixers s’estimen als seus gossos. Però quan la falta de son ataca i/o el seu caràcter competitiu els impedeix veure l’evidència que els seus gossos ja no estan físicament o emocionalment en condicions de continuar la carrera, o quan les carreres comencen a canviar paràmetres com els temps de descans, ja s’està oblidant el benestar dels gossos.

Suposant que els oficials de la carrera estiguin preocupats per la percepció negativa de l’esport, una de les formes més pragmàtiques de tenir un impacte positiu per als gossos és incloure a veterinaris experts en gossos de trineu en el comitè de reglamentació, amb dret a vot inclòs. Crear les regles de la carrera basades en l’evidència empírica que tingui en compte el benestar animal, com fa la ISDVMA, i assegurar que aquestes regles ‘aprovades per veterinaris’ siguin aplicades pels oficials de la carrera, és una manera d’indicar a la societat que els gossos són tractats humanament dins del context de l’ambient de la cursa. No hi ha garanties que en incloure a veterinaris com a membres amb dret a vot en els comitès organitzadors de carreres es podrà evitar que una agència externa comenci a regular l’esport, si això és el que la societat decideix. No obstant això, l’aportació dels veterinaris sobre com s’organitza la carrera, i no solament sobre la cura dels gossos durant la mateixa, proporcionarà més evidència que l’esport es preocupa pel benestar dels seus atletes canins. La nostra participació demostrarà que l’esport comprèn el valor d’incloure als veterinaris en tots els aspectes de la prova perquè som la professió en la qual la societat confia i a la qual recorre quan vol saber que els gossos estan en bones mans.

Aquest article és la traducció de l’escrit cedit per Nicole Reynolds, veterinària d’animals de laboratori. Actualment està cursant un Màster en Bioètica a la Universitat de Minnesota.