Prevenir els nostres gossos de paràsits externs és molt important
Ha arribat la primavera i amb ella la fi de temporada de competició. Comencem a tenir temperatures força altes que ens obligaran a interrompre els entrenaments amb els nostres gossos. Ara bé, no per això han de deixar de sortir al camp, a córrer o a passejar amb nosaltres.
Des de l’equip veterinari de Gos Àrtic volem posar l’accent en la importància de protegir als nostres gossos enfront de puces, paparres i mosquits, que, des d’ara fins a ben entrada la tardor, són un seriós perill, no només per a ells mateixos, sinó també per les malalties que són capaces de transmetre: les anomenades malalties vectorials.
Aquestes malalties són produïdes per microorganismes com rickettsies, paràsits com microlarves de nematodes o com les leishmanies. Tots aquests microorganismes tenen en comú la necessitat de parasitar a allò que anomene, un vector (paparra, mosquit), que no pateix la malaltia però que actua com a mitjà de transmissió a l’hoste definitiu, és a dir, a aquell animal de sang calenta on sí es pot arribar a desenvolupar la malaltia: gos, gat, rosegador, home. D’ells, en nodrir-se els paràsits xucla-sang una altra vegada, es tornen a infestar i estan llestos per tornar a infestar a un altre animal.
Les malalties que poden transmetre depenen de cada vector: les paparres -i depenent del seu tipus- poden transmetre malalties com Erlichiosis canina, Babesiosis canina, anaplasmosis o malaltia de Lyme.Els temuts mosquits ens poden transmetre Thelazziosis, Filariosis canina o Cuc del cor i la Leishmaniasis, entre d’altres.
A Espanya, a causa de la diversitat de climes i orografia estem exposats a diverses d’elles. No en totes les zones tenim les mateixes malalties vectorials, ja que cada vector necessita un tipus de clima i condicions ambientals particulars. De vegades es pot donar la coexistència de dues o més malalties/vectors en una mateixa àrea, així com trobar un mateix gos desenvolupant dues malalties vectorials alhora.
Aquestes malalties tenen diferents graus de gravetat i poden arribar a ser mortals. Que un gos desenvolupi aquestes malalties depèn de diversos factors: del grau d’infestació, de l’eficàcia o ineficàcia del seu sistema immunitari, de les condicions generals de salut de l’animal en el moment de la infestació,… Sense oblidar que aquestes malalties aparten als nostres atletes tant d’entrenaments com de la competició per un llarg període de temps.
Per això és fonamental que intentem protegir-los enfront de paparres, puces i mosquits.Per a això, el nostre patrocinador, Laboratoris Merial, ha desenvolupat Frontline Tri-Act, un nou producte a força d’una combinació de fiprionil i permetrines, obtenint una molt bona repel·lència tant de puces i paparres, -com ja fa molts anys que aconsegueix amb la gamma Frontline-, com de mosquits, aquesta és la gran novetat, sobretot el flebòtom (vector transmissor de la Leishmaniasis canina) en haver afegit a la seva fórmula tradicional les permetrines com a repel·lent. Amb una pipeta mensual, podem protegir als nostres gossos, des de la primavera fins a la tardor.
Així mateix, en les gosseres aconsellem la neteja de les zones amb repel·lents, l’ús de mosquiteres a casa i naus, i qualsevol altra mesura que pugui ajudar a mantenir a ratlla puces, paparres i mosquits. Una bona mesura és evitar aigües estancades per evitar la proliferació de les larves de mosquits
Totes elles són mesures preventives, en cap cas són definitives, però juntament amb un bon estat de salut general, una bona alimentació, una correcta vacunació i la desparasitació interna, podem minimitzar el risc. També hi ha disponibles vacunes enfront de diverses d’aquestes malalties, com enfront de piroplasmosis (babesias/Theilerias) sobretot a la zona nord d’Espanya, i enfront de leishmaniasis canina. Són vacunes que no eximeixen de risc al 100%, però són un pas més de protecció juntament amb l’exposat anteriorment.
Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a: vets@clubgosartic.cat.