Vacunació en gossos esportistes

Des de Gos Àrtic us volem fer un breu recordatori de les vacunacions obligatòries per a les nostres carreres així com per què són necessàries.

Per endavant dir, que aquestes pautes de vacunació necessària per a les nostres proves venen recollides de la normativa ESDRA i IFSS.

Primer de tot, hem de comprendre que els gossos que competeixen en competicions esportives, de bellesa, treball o agilty en totes les seves varietats, són gossos exposats a col·lectivitats canines, per la qual cosa el risc de la transmissió i propagació de malalties infecto-contagioses augmenta notablement respecte a un gos-mascota.

Amb aquesta peculiaritat hem de tenir sempre present que els nostres gossos són atletes d’alt rendiment, als quals els demanarem el màxim i per tant la seva salut ha de ser excel·lent.

Determinades patologies que en gossos normals són simplement un trastorn, en el nostre esport no només poden ser un temps de retard d’entrenament, sinó una despesa associada per a la nostra gossera.

Les vacunes poden fer que tant una cosa com una altra es minimitzin, i per això són molt importants.

Vacunació antiràbica

La vacunació enfront del virus de la ràbia es recomana posar amb pauta anual. Ja en algunes CCAA del nostre país és obligatori d’aquesta manera per a tots els gossos. Aquesta vacuna protegeix enfront de contraure aquesta malaltia vírica mortal per a qualsevol animal que la contregui, fins i tot l’home. La seva importància a més resideix en un tema de salut pública, ja que és una malaltia zoonòtica, és a dir, que des d’animals infectats es pot transmetre a l’home. Espanya ara mateix és un país declarat lliure de ràbia, però hem tingut casos explicats de gossos infectats en els últims anys, gossos que provenien del Marroc on la ràbia està molt estesa.

Els nostres gossos són animals que poden competir fins i tot a l’estranger, i en passar fronteres el primer que demanen les autoritats duaneres d’Europa i altres tercers països és la vacunació de ràbia anual. Fins i tot en determinats països tercers o per tornar a Espanya després d’haver estat en alguns d’ells, es demana titulació d’anticossos de ràbia, per veure si realment el nombre d’anticossos enfront de la ràbia dels nostres gossos és l’eficaç marcat.

Vacunació polivalent

Avui en dia hi ha un gran nombre de vacunes polivalents que intenten donar protecció als nostres gossos enfront de diverses malalties, sent quatre les fonamentals:

1. Parvovirosi: És una malaltia canina d’origen víric, l’afecció de la qual és fonamentalment digestiva: produeix una enteritis hemorràgica aguda i greu, amb vòmits, diarrea sanguinolenta, deshidratació, febre i que pot ocasionar necrosi intestinal, amb dolors còlics aguts.
En cadells la taxa de mortalitat és molt elevada. En adults no ho és tant, però pot quedar afectació digestiva.
Es transmet per contacte amb femta contaminada. el període d’incubació sol ser d’entre 8 a 10 dies.

2. Hepatitis canina : L’hepatitis vírica canina (abans anomenada malaltia de Rubarth) està causada per un virus, l’adenovirus caní del tipus1. A Europa afecta fonamentalment a gossos i guineus.
La principal font d’infecció és la ingestió d’orina, femta o saliva de gossos infectats. Els gossos que es recuperen de la infecció poden excretar el virus a través de l’orina durant 6 mesos.
El virus és resistent a molts desinfectants i pot perdurar intacte en l’entorn durant setmanes o mesos.
En els cadells poden produir una malaltia molt aguda i mortal amb vòmits, febre, prostració i un característic edema corneal (ull blau)

3. Leptospirosi canina: Aquesta malaltia està causada per un bacteri anomenat Leptospira, que es troba distribuït per tot el món. La manera de contagi habitual consisteix en la contaminació de l’aigua estancada per l’orina d’un animal infectat i en el posterior contacte d’aquesta aigua amb una ferida a la pell. Existeixen molts tipus diferents de leptospirosi. Les serovarietats que afecten amb més freqüència als gossos es denominen canicola i icterohaemorrhagiae. El gos es considera el reservori de la serovarietat canícola.
Les rates constitueixen un important reservori per al contagi de Leptospira als gossos i, de vegades, a les persones. Les rates amb prou feines es veuen afectades per la malaltia, però segueixen sent portadores durant anys i en les seves colònies abunden els individus infectats.
Els gossos també poden contagiar Leptospira a les persones i a altres gossos a través de l’orina. Després de la infecció, molts es converteixen en portadors crònics sense mostrar aparentment cap problema de salut. Això pot exposar a les famílies i a altres mascotes a una malaltia greu si no s’aplica una higiene rigorosa.
La malaltia ocasiona nombrosos símptomes però destaquen la febre molt alta, la icterícia i orina hemorràgica.

4. Borm caní : És una malaltia virica (d’un virus emparentat amb el xarampió humà) amb diverses afectacions a nivell del sistema digestiu, respiratori i neurològic, amb diferent simptomatologia segons el seu grau d’agressivitat en l’animal. És un virus molt ubic al nostre país. Sempre que es nomena ens ve a la ment cadells amb signes neurològics irreversibles que tenen un pronòstic fatal.
Però no cal oblidar que moltes vegades es veuen fases subclíniques o lleus, amb simptomatologia digestiva inespecífica, tos que no remet, decaïment lleu, falta d’esmalt a les dents i troballes com fibrosi del septe en el cor, que a priori no ha de produir necessàriament seqüeles, però en els nostres gossos podria ser causa de baix rendiment i capacitat esportiva.
En algunes vacunes polivalents s’afegeixen ceps d’Adenovirus caní (Adenovirus caní tipus 2), alguns dels quals són responsables en primera instància de laringotraqueitis canines, però sempre en una forma molt lleu. Els anticossos que es desenvolupen enfront d’aquests adenovirus no eximeixen al gos de patir la malaltia.
Per tot això, és important que es mantingui una bona taxa d’anticossos protectora, i és per això que demanem la revaluació anual d’aquesta vacuna.

Vacunació enfront de Bordetella bronchiseptica

Aquest microorganisme bacterià provoca els símptomes més aguts d’una laringotraqueitis o tos de les gosseres. Aquesta malaltia és un complex víric-bacterià que provoca en el gos alteracions de l’aparell respiratori, de major o menor gravetat depenent de cada cas, sent el component bacterià el major responsable de la gravetat dels símptomes.
És una malaltia que s’estén amb rapidesa i facilitat entre cànids, sent els esdeveniments amb alta concentració de gossos, punts d’alt risc de contagi.
Als nostres gossos no només pot produir elevats riscos a nivell de l’aparell respiratori, sinó que a més en la seva simptomatologia està l’estimulació del centre del vòmit després d’un atac de tos, i si ocorregués això durant un entrenament o carrera, el gos podria ingerir aquest vòmit i patir una pneumònia per aspiració, sent el seu desenllaç moltes vegades fatal per al gos.
A més, aquesta patologia, fins i tot en les seves fases més lleus, endarrereix els temps d’entrenament, augmenta la despesa del kennel pel seu tractament i en ser de ràpida transmissió, pot afectar en pocs dies a la totalitat del nostre kennel.
És per això que la vacunació enfront d’aquesta malaltia ha de fer-se de forma efectiva i amb pauta de revaluació anual, amb les vacunes apropiades. Al mercat espanyol actualment existeixen dues vacunes: injectable ( Eurican Pneumo, de Lab. Merial) i intranasal ( Novivac KC de Lab. Intervet-Shering plough).
Per a més informació sobre aquesta vacunació en concret, podeu veure l’article específic sobre aquest tema publicat al nostre web.
És per tot això que des de Gos Àrtic volem promocionar un bon estat sanitari dels gossos.

Consulteu amb el vostre veterinari el millor pla de vacunació per als vostres gossos, i feu un bon plantejament de quan és millor posar les vacunes: el recomanable és en el període de descans d’entrenaments i carreres, a l’estiu, ja que així les reaccions postvacunals no afectaran al rendiment de l’animal.